Psicodiagnòstic: mitjançant entrevistes i/o proves (tests) es fa una valoració concisa de la problemàtica del client per a determinar la millor manera de poder-lo ajudar. El psicodiagnòstic en si mateix, és ja prou enriquidor, doncs ajuda a la persona que consulta a clarificar aspectes de si mateix de manera ràpida.

Clickar per Mostrar/Ocultar

Un psicodiagnòstic es realitza coneixent la persona i la seva història de vida a través d'entrevistes per una banda i amb ajuda de proves o tests per l'altra. Les proves o tests que s'utilitzen a la consulta són de dos tipus: tests projectius i qüestionaris.

Els tests projectius ofereixen estímuls poc estructurats que permeten que el pacient projecti les seves tensions internes, els seus impulsos, el seu món emocional, la manera d'afrontar la realitat, i ens permeten de conèixer la idiosincràsia de cada persona, les seves característiques conscients i inconscients. Hi ha diversos tipus de tests projectius, a la consulta els més utilitzats són els tests gràfics i els tests de làmines.

Els qüestionaris són tests de preguntes, on generalment la persona ha d'escollir entre diferents opcions de resposta i que ens permeten d'obtenir un perfil de personalitat i si s'escau de patologia. Hi ha tests de qüestionaris que valoren escales concretes (depressió, ansietat, atenció,...) i d'altres que són més generals. També hi ha qüestionaris adequats a cada grup d'edat a partir dels 6-8 anys, i qüestionaris adreçats als pares i mestres en el cas de nens més petits.

Psicoteràpia: procés de comunicació del pacient amb el terapeuta adreçat a descobrir el propi funcionament, a trobar sentit a les reaccions davant situacions determinades, a entendre el perquè del malestar que es pateix i a trobar maneres adequades de fer-hi front. S'utilitzen tècniques psicoterapèutiques extretes de diferents corrents i escoles psicològiques, depenent de cada cas i de cada situació.

Clickar per Mostrar/Ocultar

Treball adreçat a descobrir el propi funcionament, a trobar sentit a les reaccions davant situacions determinades, a entendre el perquè del malestar que es pateix i a trobar maneres adequades de fer-hi front.

Utilitzem tècniques psicoterapèutiques extretes de diferents corrents i escoles psicològiques, depenent de cada cas i de cada situació.

• Tècniques cognitives per identificar distorsions del pensament i corregir-les.
• Tècniques d'insight o d'autocomprensió a través del diàleg, el dibuix, l'escriptura,...
• Tècniques de relaxació i de sofrologia pel control de l'ansietat.
• Tècniques imaginatives i de visualització que ens permeten descobrir més del nostre món intern.
• Interpretació de somnis que ens facilita l'accés i comprensió del nostre món inconscient.
• Hipnosi clínica, com a eina complementària de teràpia.
• L'homeopatia pot ser útil en el procés de teràpia ajudant a desbloquejar emocionalment a la persona i també ajudant-la en el seu procés d'integració vivencial. En molts casos pot estalviar al pacient prendre medicació farmacològica.
• En el cas però de que es valori necessari per a la millora del pacient, i sempre amb el seu acord, es fa l'informe i la sol.licitut adequada per al metge de capçalera per tal de que aquest pugui prescriure medicació ansiolítica o antidepressiva.

Teràpia de parella: en casos de crisi de parella es valora objectivament la situació, la intervenció i el paper de cada membre en la dinàmica de parella creada i es busquen les distorsions i la manera de reconduir a la parella per a sortir de la crisi i afrontar un nou futur, sempre que sigui possible i com a tal es desitgi.

Clickar per Mostrar/Ocultar

Quan parlem de parella ho fem referint-nos a qualsevol compromís afectiu entre dues persones siguin del sexe que siguin.

En casos de crisi de parella es valora objectivament la situació, la intervenció i el paper de cada membre en la dinàmica de parella creada i es busquen les distorsions i la manera de reconduir a la parella per a sortir de la crisi i afrontar un nou futur, sempre que sigui possible i com a tal es desitgi.

Dins el marc de teràpia de parella es tenen entrevistes conjuntes amb tots dos membres de la parella i també entrevistes amb cada membre per separat. Això permet entendre la dinàmica de parella i la vivència particular que té cadascú de la situació, així com que dóna llibertat a cada membre per expressar-se de manera oberta sense por d'ofendre o d'enfadar al seu company o companya.

A la teràpia de parella es treballa dins un marc cognitiu-conductual. És bàsic de treballar la comunicació entre els membres de la parella que generalment quan arriba a consulta sol estar molt deteriorada. Es treballa també la resposta al conflicte, ja que generalment davant una conducta inadequada d'un dels membres, l'altre sol respondre també amb una altra conducta inadequada, creant una mena de bucle o de cercle viciós cada vegada més dolorós per ambdues parts. En la teràpia de parella és necessari el compromís de tots dos membres. En el cas de què només acudeixi a teràpia un dels dos per la negativa de l'altre, es procura fer un assessorament i orientació a la persona que tenim a la consulta. A vegades modificant un dels mebres respostes o actituds, pot ser suficient per tal de què l'altre membre també comenci a fer canvis.

Homeopatia: L'homeopatia s'utilitza sempre com a complement a la teràpia i en cap cas fora de la competència de la psicologia. L'homeopatia s'ha demostrat molt eficaç en problemes com l'ansietat i la depressió i en molts casos permet de prescindir de la medicació farmacològica

Clickar per Mostrar/Ocultar

L'homeopatia forma part de les anomenades medicines naturals. Entén la salut de l'ésser humà com un estat d'equilibri i per tant la malaltia, de l'ordre que sigui, com una pèrdua del mateix.
Contràriament al que algunes persones podrien pensar, l'homeopatia és un mètode terapèutic elaborat després de molts anys d'observació i experimentació.
Es podria definir com l'estudi, diagnòstic i tractament de l'ésser humà malalt conforme a la llei de semblança. Això vol dir que quan actuen en la persona estímuls energètics semblants a la seva energia vital, aquests estímuls ténen la capacitat de fer reaccionar aquesta energia, modificant-la de manera dinàmica, amb la conseqüent desaparició dels símptomes presents.
En homeopatia s'utilitzen remeis extrets del món mineral, vegetal i animal, diluïts a dosis infinitesimals.
Està demostrat que l'homeopatia ajuda a solucionar problemes emocionals, mentals i sentimentals, que són els que compateixen al nostre camp de treball. Ajuda a desbloquejar a la persona i a aportar a la consciència experiències passades per a poder-les treballar a la teràpia.
És de gran utilitat en la superació de l'ansietat i la depressió. En molts casos amb l'homeopatia es pot evitar la utilització de medicació farmacològica.

Hipnosi clínica: La hipnosi no és una forma de teràpia, sino un mètode que facilita i ajuda a la teràpia. Tampoc serveix per a tot ni per a totes les persones. És útil sobretot en casos d'ansietat i fòbies.

Clickar per Mostrar/Ocultar

Com definir de manera consensuada la hipnosi clínica és complexe, passo a transcriure la definició compartida per autors de diferents postures teòriques que ha proposat l'APA ( American Psychological Association ), acceptada per les principals associacions d'hipnosi de tot el món i conté els següents postulats :

1. La hipnosi és un procediment en el qual un especialista suggereix a una persona que experimenti canvis en les seves sensacions, percepcions, pensament o conducta.
2. El context hipnòtic sol establir un mètode o procés de inducció, que sol suggerir calma, relaxació i benestar i donar instruccions de pensar o imaginar experiències agradables.
3. La major part de la gent diu que l'experiència hipnòtica és molt agradable.
4. Algunes persones responen molt a les suggestions hipnòtiques i d'altres no.
5. Les persones hipnotitzades NO perden el control i són conscients en tot moment de qui són i d'on estan.
6. La hipnosi no és una forma de teràpia, sinó un mètode que facilita i ajuda a la teràpia. És necessari un professional de la psicologia o la medicina per utilitzar-la.
7. Les aplicacions de la hipnosi són molt amples, però s'ha d'aplicar amb prudència, doncs no és útil en tots els casos.

Algunes de les preguntes més freqüents que la gent planteja sobre la hipnosi són les següents, a les que intentem respondre:

1. Tot el món pot ser hipnotitzat?
Si entenem la hipnosi com un estat focalitzat d'atenció, la resposta és sí. Si entenem que tot el món pot arribar a un estat d'hipnosi profunda amb una suggestionabilitat total, la resposta seria no. No tothom té el mateix grau de suggestibilitat i això depèn de moltes variables. Ara bé, la majoria de persones pot assolir un nivell d'hipnosi suficient per a treballar a teràpia.

2. Algú es pot quedar adormit i no despertar?
Això és absolutament impossible. Si per algun motiu l'hipnotitzador desapareixés, el subjecte sortiria tot sol de la situació hipnòtica.

3. La hipnosi té contraindicacions?
La hipnosi no és aconsellable de en persones amb trastorns de tipus psicòtic, ja que podríem agreujar la seva problemàtica. Tampoc és recomanable en persones que pateixin d'epilèpsia.

4. L'hipnotitzador té algun poder especial?
Rotundament NO. L'hipnotitzador és una persona formada en uns coneixements i unes tècniques determinades. El món de l'espectacle ha creat malauradament una aura de misteri al voltant d'aquestes tècniques, però realment no hi ha misteri de cap tipus

5. Ens poden obligar a fer coses que no volem sota la hipnosi?
Ningú pot obligar a fer res que no vulgui a una persona hipnotitzada, ja que aquesta sempre tindrà el control de la seva voluntat, tot i que pot percebre les seves accions com involuntàries. En els espectacles d' hipnosi les persones de manera més o menys conscient ja accedeixen a col.laborar a l'espectacle, i les expectatives que ténen de fer coses "involuntàries" i "divertides" es compleixen.

6. Ens podem hipnotitzar a nosaltres mateixos?
L'autohipnosi realment és possible i necessària quan es planteja utilitzar la hipnosi a la teràpia. Realment és molt senzill entrar en autohipnosi.

Auriculopuntura: L’auriculopuntura és una tècnica mil·lenària que prové de la medicina xinesa  però que va ser popularitzada a occident pel Dr. Paul Nogier a mitjans del segle XX.  Es basa  que en l’orella es troben representats el cos i tots els seus òrgans.

Clickar per Mostrar/Ocultar

Treballant amb agulles, llavors, imants o boletes metàl·liques  determinats punts, depenent del que es necessiti, s’aconsegueixen canvis i millores substancials en segons quines patologies.
  A Psicologia Maresme utilitzo l’auriculopuntura com una eina més. La seva vàlua en problemàtiques com l’ansietat, l’estrès i la depressió és extraordinària. Ajuda a la millora simptomàtica mentre treballem psicològicament el que faci falta.